Naix E-duccions, un espai on aprendre'm sobre la relació íntima entre educació i les emocions.
Aquest és el primer 'post' a aquest Blog, primerament presentarem els continguts que es tractaran.
E-duccions parteix d'una proposta educativa concreta. Actualment, realitze el segon curs de Magisteri, especialitat mestre primària, on trobem assignatures tant diverses com; Ciències Naturals, Dificultats d'Aprenentatge i Desenvolupament, Noves Tecnologies Aplicades a l'educació, Organització Escolar, etc. Aquesta proposta educativa és crear un Blog, on poder compartir amb la xarxa allò que creiem interessant, és una iniciativa a càrrec de Jordi Adell, professor de l'assignatura Noves Tecnologies Aplicades.
Feta aquesta introducció, anem a adentrar-se en per què aquest Blog.
Abans de tot, presentaré el nom. "E-duccions" és un nom que sintetitza quatre idees.
En primer lloc tenim la "E" majúscula que representa la paraula 'Ethernet', aquesta és emprada per a designar una família de tecnologies basades en el marc de xarxes locals. Per què aquesta ocurrència? Com ja hem dit abans, aquest Blog naix a l'aula de Noves Tecnologies Aplicades a l'educació, per això crec convenient que el nom del meu Blog comence recordant quina és la raó acadèmica per la qual done forma a aquest espai virtual. A més, de la paraula xarxes locals deriva un segon vesant com és el propòsit real que té aquest Blog. En cap moment desitge que aquest es convertisca en ser una espècie de monòleg on l'autor vomite allò que l'inquieta sense voler que el públic participe de manera activa, per això aquest nou projecte desitja de la participació de tota la xarxa, creant un entramat que ens faça sentir com a casa, creant així una xarxa local.
Tot seguit observem "-duc", aquest prefix no té sentit aparent, a no ser que unim la "E" amb "-duc" formant "E-duc", es tracta de l'inici de la paraula Educació, un dels temes principals que tractarem a aquest Blog.
Després observem "cions", en aquest cas passa el mateix que amb "E-duc", "cions" és la terminació de la paraula Emocions, el segon tema principal que tractarem dins d'aquest projecte.
Per últim trobem la unió entre educació i emocions, "duccions", aquest element és un sufix, essent "-ducció" o "-ció", que significa acció i efecte d'aquesta acció. Aquest significat radica en la intencionalitat que pretén aquest Blog, un espai on cada cop que compartim qualsevol informació, aquesta ens cree una acció interna, la qual nosaltres mitjançant la reflexió aconseguim crear un efecte que provinga d'aquesta acció.
Una vegada explicat el nom de la nostra llar virtual, explicaré per què tractarem aquests temes.
Des que tinc tracte amb xiquets i xiquetes, des de més menuts fins a adults (també inclòs) me n'he adonat que aquest sistema educatiu té un error fonamental, i és un error del sistema que afecta al tracte humà d'aquest. Cada vegada més estem oblidant quina és la nostra funció com a ésser humà, ens estem apartant d'aquelles coses que realment ens realitzen com a èsser, com és la capacitat d'aprendre i compartir les nostres emocions amb el proïsme. Ens eduquen per a competir entre nosaltres, i no per a compartir entre nosaltres, aquesta premisa deriva del tipus de sistema que tenim, un sistema capitalista on per a arribar al poder, o millor dit, a allò que el sistema denomina poder (essent principalment els diners) ens deshumanitzem per a aconseguir-ho. No entra en cap de ningú que si tens dos fanecades de terreny i dones una a un que no té, mai seràs poderós, perquè no tens més que l'altre, sinó el mateix. Aquest plantejament no és simple, sinó tot el contrari, perquè entren elements socials com "ell no té res perquè no s'ho ha treballat" o "si haguera estudiat com jo, ara tindria alguna cosa", partim de suposicions sobre el proïsme sense saber ni tan sols el seu nom. Vivim en una societat immersa en els prejudicis, no ens comuniquem entre nosaltres sinó que sentenciem a altra persona amb idees absurdes que ens inculquen des de menuts, ni tan sols els donem l'oportunitat de conèixer a l'altre per a saber que si no té res, pot ser que siga per la vida tan tormentosa que ha tingut des que va nàixer. I le més graciós (irònicament) és que si fora al contrari ens agradaria que la societat ens comprenguera, que ens donara alguna cosa que per circumstàncies de la vida mai he pogut aconseguir.
Aquest suposat que he plantejat és només un exemple clar de la mancança enorme que hi ha en aquesta societat, una mancança d'educació i sobretot d'educació emocional. Perquè si tinguerem l'oportunitat de posar-se en la pell de l'altre (empatia) i sentir el quart de la meitat del seu sofriment, aleshores entendriem que aquesta persona necessita ajuda. Aquest sentiment, senyores i senyors és allò que ens fa humans, la capacitat d'ajudar-nos entre nosaltres i aconseguir un món més just, i no l'ànsia de poder, o el viure aïllat de la realitat social que ens envolta. Desconèixer aquesta realitat és igual de dolent que conèixer-la i no actuar. I nosaltres, com a docents tenim l'obligació d'intervenir a les escoles i espais acadèmics per a ensenyar en primer grau a ser humans a les persones, i ja quan aquesta lliçó bàsica estiga dominada, passarem a ensenyar-los a ser grans professionals.
Amb tot açò, i com primer exemple del fil conductor que emprarem a aquest Blog, vos indique que tindrem diferents seccions, on vos presentaré debats oberts per a que quelcom puga opinar el que vulga, així com diferents materials que ens ajudaran a involucrar-nos en el món de l'educació emocional i més coses que anirem descobrint poc a poc.
Us anime a que col·laboreu i que puguem fer d'aquest espai virtual una llar o construir un món millor.
Salutacions,
Òscar Rodrigo Delgado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada