En aquesta entrada anem a presentar el treball realitzat amb un projecte que ens va llençar el professor Jordi Adell (TIC - MP1013B) però fent especial èmfasi amb el treball emocional.
Si alguna cosa ens diferència a les noves generacions dels nostres pares i mares són les xarxes socials, observem a diari un munt de fotografies i instants immortalitzats, no obstant, no ens adonem que capturar una imatge és capturar un instant per a sempre, i normalment venem a les xarxes socials un producte que no som, d'aquí el tremend problema que ens causem, l'anomenat "postureo", fotografies que no conten històries reals, sinó instants artificials que creem per a caure en gràcia a la societat.
Per això, aquest treball que presentarem a continuació el podriem treballar a l'aula, a ensenyar als xiquets i xiquetes la importància de capturar una imatge, capturar un instant per sempre, i què millor que capturar alguna cosa que ens transmet alguna història?
Amb açò, vull afegir que qualsevol fotografia és bona si el seu propòsit és contar-nos una història. Després vindran els gustos, a alguns els agradarà el teu treball i a altres no, però si l'essència de l'autor és capturar una imatge que per a ell o ella conta quelcom cosa, aquesta foto serà bona.
A continuació veurem fotografies que descriuen històries, amb sentiments i emocions que em caracteritzen, que al veure-les tant tu com altra persona pot intuir o imaginar-se què conta.
A la primera fotografia podem observar un dels paisatges més bonics del meu poble, Montserrat, un lloc on de més xicotet passava moltes hores amb els meus amics, simbolitza l'amistat, la rebel·lia que ens caracteritzava com també aquella etapa de despreocupacions on l'únic patiment que teniem era "arribar a hora" per a no ser l'últim i tindre que "pillar". Com deiem aquest paisatge és el pantà, situat al costat del poliesportiu on jugàvem a qualsevol cosa.
La segona fotografia parla sobre una de les meues passions, l'esport. Compta la història d'una etapa de la meua vida molt agredolça, amb victòries i derrotes, on m'ha vist crèixer des ben menut fins ara, on he d'agrair tots els bons moments que m'ha donat. També parla sobre la situació actual, el temps passa i amb ell deixes coses enrere que per temes tant professionals com personals has d'aparcar a un costat, parle del futbol sala, de la meua gran afició a ser porter, i fotografíe la porteria que m'ha vist aconseguir el títol més rellevant per a mi, el campionat del meu poble, ara fa dos estius.
Seguint amb aquesta línia a continuació vos presente una ferramenta que m'ha acompanyat pràcticament tota la vida fins al dia de hui. Amb ella també he gaudit i patit molt, però amb elles em guanye el poc jornal que puc, des dels 6 anys amb elles, la música forma part de la meua vida i la materialitze amb un troç de metall anomenat trompeta. Un instrument que m'ha donat moltíssimes coses, així com conèixer llocs meravellosos i gent esplèndida, si alguna cosa em descriu són elles, mitja vida la tinc lligada amb aquest so tant brillant que les caracteritza.
Probablement aquesta siga la foto que més profunditat té per a mi ara mateix.
Considere que no he tingut una adolescència molt clara, amb molts alts i baixos, comportaments inadequats i molt perdut. Però com si es tractara de màgia, podem dir que la casualitat o el destí va encreuar el meu camí amb un curs que em va canviar la meua vida, el curs de monitor de temps lliure (abans MTL, ara anomenat MAT).
Aquest curs va fer que descobrira els Scouts, un moviment associatiu de caràcter voluntari que treballa amb una línia pedagògica oberta, integradora i basada en l'educació per l'acció i en valors amb xiquets, xiquetes i adolescents dels 5 fins als 18 anys. Una associació que m'ha fet adonar-me del meu objectiu vital.
Pot ser, la meua adolescència no va ser la més adequada perquè tenia molts dubtes que no consultava amb ningú, m'agafava la llei per la meua mà i vivia en un caos, tot per no tindre una persona que m'escoltara, que entenguera com em sentia, i el pitjor és que pot ser eixes persones de les que parle sí que hagen estat allí però no ens adonem que estan i ens tanquem en nosaltres mateixos.
Per això el meu treball amb els xiquets i xiquetes radica per a que se n'adonen del poder que tenim en nosaltres mateixos, som el futur i tenim tots els elements per a afrontar-lo, però moltes vegades no comuniquem el que sentim, frenant el nostre desenvolupament, per això jo sóc un amic per a ells, una persona que els escolta, els anima, els motiva per a enfrontar als problemes, plantant-los cara per poder salvar cada obstacle que ens apareix durant el camí i créixer com a persona autosuficient i autocrítica. I com aquest treball m'encanta, d'ací la meua vocació amb l'educació, per això com explicava a l'anterior post, l'objectiu màxim de ser mestre per a mi no és ensenyar continguts (perquè això cadascú els pot descobrir i treballar) sinó educar amb valors per a aconseguir primer una bona qualitat personal, aconseguir una societat més humana, solidària i justa.
Per tot açò, la següent foto representa la vida escolta, amb la panyoleta com a símbol de pertinença al meu agrupament, el símbol del moviment (la flor de lís) i de fons una de les màximes del moviment escolta, la vida en la natura.
Per últim, no vaig a mostrar una fotografia que em puga descriure, sinó una proposta de futur. Ara que conec com és el treball amb xiquets i adolescents he començat un camí professional que em durà a ells i elles, i aquest camí sé que serà vital, sempre per a créixer i descobrir noves metodologies i eines que m'ajudaran a ser millor persona i millor mestre.
Aleshores, la gran pregunta que em faig, i em faré, és: quina classe de mestre vull ser? Poc a poc aniré descobrint elements que em completaran, però espere no perdre aquesta essència que em caracteritza, la vitalitat que em dona treballar amb aquest col·lectiu, sempre descobrint amb ells i elles la manera de fer aquest món un millor.
Com acabem de veure, aquest reportatge fotogràfic pot descriure els trets més característics d'una persona, us he mostrat com sóc jo, què em representa i que vull aconseguir, he descrit emocions i sentiments que em descriuen i aquest pot ser un treball interessant per a realitzar a l'aula amb els nostres xiquets i xiquetes.
Es pot fer d'una manera simple, dir als xiquets i xiquetes que fotografien elements del seu dia a dia, tampoc fa falta dir-los que fotografien allò que els caracteritza perquè probablement no sabran que fotografiar (ja m'ha costat fer-ho a mi...), però si ells fotografien instants del seu dia a dia aniran descobrint qui són i què fan, i amb aquestes imatges es pot treballar sobre les seues inquietuds i rutines diàries, podem fer-los preguntes per a que ells es descriguen i es vagen coneguent i amb açò ja podrem a treballar aspectes emocionals i conductuals.
Per tot açò, aquesta és una bona iniciativa de treballar aspectes emocionals amb un element atractiu com és la fotografia i amb l'ajuda de la família, hui en dia a l'abast de tothom amb els "smartphones", fent d'aquesta activitat una molt completa.
Has de tindre cura amb...
En primer lloc, has de tindre especial cura amb les fotografies que fas, no amb la composició sinó amb els elements que apareguen, estem parlant dels drets d'imatge i sobre la protecció i privacitat d'aquestes.
Sempre que fem una fotografia que aparega un major d'edat deurem consultar amb ell prèviament sobre aquesta ja que estem utilitzant la seua imatge, si és menor d'edat baix cap concepte hem de compartir fotografies d'ells i elles als nostres perfils públics o qualsevol xarxa, sols ho podem fer si tenim per escrit el vist i plau dels seus pares i des de perfils que corresponguen a la plataforma educativa de la qual la persona en qüestió forma part. Com exemple, si jo sóc monitor d'un grup de xiquets i xiquetes, no puc compartir fotografies d'ells i ells a la meua xarxa social pròpia sinó que l'empresa en qüestió podrà fer ús d'elles a les seues xarxes socials sempre i quan a la fulla d'inscripció/matrícula haja autoritzat a l'empresa per a difondre imatges on apareguen els seus fills i filles.
En segon lloc, una vegada superada la primera consideració que hem citat abans hem de parlar sobre la llicència de la imatge, en concret parlarem sobre
Creative Commons, una organització sens ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. A
aquest enllaç podreu trobar més informacions sobre aquesta organització.
Per últim, hem de tindre cura amb la plataforma que emprem per a emmagatzemar les nostres fotografies. Els dispositius amb el sistema operatiu d'Android i Windows, per defecte totes les fotografies i vídeos que graveu es guarden a Google Photos, una plataforma útil per a crear àlbums sobre les nostres fotografies, i on de manera no senzilla podem crear àlbums compartits per a que la xarxa puga gaudir del vostre treball.
Com a mena d'annex, compartisc amb vosaltres uns enllaços per a aprendre a fer millors fotografies, per als que a més de l'aspecte personal i emocional voleu créixer com a artistes.
També podeu gaudir de les fotografies a la plataforma de
Google Photos
